Banc de llet materna a Catalunya

Des de fa aproximadament un any funciona a Catalunya el Banc de llet materna. Ja sabem que la llet materna és la millor alternativa per tots els nadons, però de vegades la lactància no es pot iniciar amb normalitat per baix per en els nadons per causa de naixements avançats, diferents patologies, indisposició de la mare, etc., i en aquests casos les dones que han sigut donants son de vital importància gràcies a la seva llet, contribuint a poder donar una bona nutrició a aquells nens que més ho necessiten en aquell moment.

La donació és molt senzilla: després d’una anàlisi de sang i d’un petit qüestionari per assegurar-se’n que la donant gaudeix de bona salut i bons hàbits, la mare donant s’extreu llet des de casa seva i la congela, en quant té una quantitat emmagatzemada una empresa especialitzada li recull a casa seva i s’encarrega de portar-la al banc de sang. Així de fàcil!!

Aqui teniu l’enllaç http://www.bancsang.net/ca/donants/que-es-lletmaterna.html

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El vincle

El vincle és l’instint que desenvolupa una mare i el seu fill i està destinat a garantir la supervivència dels nadons. Aquest llaç biològic compleix la funció de promoure la seva protecció i la seva supervivència.

Per tal que un vincle sigui óptim, dependrà de la disponibilitat i la sensibilitat de cada mare. El nadó desarrollarà una serie de conductes per aconseguir que la seva mare estigui el major temps possible a prop d’ell, el que el permetrà sentir-se segur. Aquestes conductes seran el plor, la demanda, el contacte, el calor, la lactància, etc.

Es important que entenguem que un nadó que reclama no és un nadó que fa xantatge o que pren el pèl a la mare, senzillament és un nadó que estava en un lloc càlid, segur,  on mai passava gana, on la gravetat no existia i estava en constant contacte. Quan neix, tot canvia, arriba a un món desconegut, on el seu cos pesa, on ha de fer l’esforç de mamar si té gana, que respirar amb els pulmons és nou i que el seu sistema digestiu encara no és madur i digerir no és sempre fàcil. En resum, que ha deixat d’estar protegit dins de la panxa de la seva mare i ara reclama atenció precisament perque percep que sense les seves atencions no podría tirar endavant.

S’ha comprovat que els nens que s’han vinculat d’una manera segura des del principi són en el futur adults amb més empatia, cooperatius, socialment competents front amb d’altres que no l’han tingut. Sabem del cert que un bon vincle és una base segura on la confiança i la seguretat en un mateix és fonamental pel desenvolupament de la personalitat. Així doncs, uns bons pilars d’afectivitat durant els primers anys de la vida d’un nen seran bàsics per també poder establir relacions personals íntimes i afectives, i de tenir la capacitat de ser cuidats  i cuidar  altres persones.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

EL TIEMPO, por Ana María Morales

Nuestros hijos y nosotros (madres y parejas) necesitamos TIEMPO.

Uno de los peores enemigos del postparto y la lactancia es el NO tiempo. La presión del reloj está presente constantemente en nuestra vida y se traslada a los bebés. Muchas personas esperan que el bebé se comporte como un adulto adiestrado por el tiempo: que coma en un tiempo determinado, que espere cuando tenga hambre, que duerma un mínimo de horas, que calle o que no se queje cuando tenga malestar.

Pretendemos que nuestros hijos duerman, coman, caminen… más y antes que el hijo del vecino. Corremos hacia el futuro forzando la marcha, cogemos el carril de una dirección por la via rápida y nos perdemos todo el paisaje. Los caminos secundarios, la vía lenta y necesaria para disfrutar del presente y llegar al futuro sin estar exhaustos.

Nuestros hijos nos traen el mayor regalo que nos pueden traer: TIEMPO.

Tiempo para conocerse mutuamente, tiempo para tejer ese lenguaje corporal, tiempo para dudar, reír, llorar, equivocarse y volver a intentar, en definitiva tiempo para tejer y construir la relación con el bebé, con el rol maternal y paternal, tiempo para organizarse, tiempo para conectar con nuestro cuerpo, tiempo para NO hacer, tiempo para SENTIR.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La importància de la xarxa de mares

Cada dimarts em reuneixo amb dones. Unes són altes, d’altres morenes. Unes quantes són de Barcelona, les altres poden ser de diferents països. A unes els ha anat força bé, per alguna ha sigut més dur. Però totes vénen amb una cosa en comú: el seu nadó.

A mi em va passar com a elles, vaig arribar a un lloc, a una sala on no coneixia ningú. No sabia què em trobaria, si em trobaria còmoda, si tindria coses en comú amb les altres dones… ufff!! Aquella sala durant mesos va ser un espai on podia parlar de les coses que més em preocupaven en aquell moment, on podia compartir rialles, de dubtes, de diferents maneres de portar una criança, de les nits que no dormia, dels pits, de la demanda d’un fill. Les llàgrimes i els riures no eren res contraposat. De vegades entraves plorant, però sorties rient i amb molta energia.

Ara, amb la distància i veient la dinàmica d’una xarxa de mares com a públic, me n’adono de la importància que té que les dones estiguem juntes i compartim moments irrepetibles com els primers mesos dels nostres fills. La tribu familiar ha canviat, però això no treu que ens busquem i ens reunim, que ens recolzem i ens escoltem sempre des del respecte.

Trobem-nos, és la clau per nodrir-nos del que cada dona pot aportar a una altra. Mai he vist tan clar que la unió fa la força. Visca la tribu, visca la dona!

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | 1 comentari

Benvinguda

Has arribat al meu blog. Aquest blog és el fruit d’una il·lusió, d’un projecte de vida que va néixer precisament amb un altre naixement, el de la Maia, la meva filla. Et convido a visitar el meu blog, a què em coneguis, a què coneguis el Món Doula.

Publicat dins de Benvinguda | Deixa un comentari